Al moment que es produeix qualsevol situació d’emergència amb compromís vital sempre hem de realitzar una sèrie d’accions i hem d’iniciar-les el més ràpid possible ja que quan més aviat es comença, tenim major possibilitats de recuperació. L’objectiu és reduir al mínim les lesions i les possibles seqüeles posteriors.
La cadena de la supervivència engloba la unió de quatre anelles. La primera és el reconeixement d’una possible aturada cardíaca i sol·licitar l’aguda especialitzada; la segona correspon a la iniciació de les maniobres de reanimació cardiopulmonar de manera immediata, sempre que la víctima no respiri (una aturada cardíaca no té perquè ser un atac de cor); en la tercera anella ens simbolitza l’administració d’un desfibril·lador (DEA); i per últim, en la quarta engloba el suport vital avançat.
Reconeixement precoç i demanar l’ajuda.
És el reconeixement d’una aturada cardíaca (ACR), i l’activació de l’ajuda especialitzada, trucant al 112.
R.C.P.
Si es produeix una aturada cardíaca, hem de començar la reanimació cardiopulmonar (RCP), que consisteix a realitzar les compressions toràciques i la ventilació artificial (boca-boca).
L’objectiu és comprimir el cor, per repartir la sang a la resta del cos, i així, mantindre els òrgans vitals en vida.
Desfibril·lació
L’únic tractament efectiu en una fibril·lació ventricular és l’administració de xocs elèctrics per mitjà d’un desfibril·lador (DEA).
Suport vital avançat
És el conjunt de tècniques que intenten de manera més agressiva retornar a la víctima en si, les quals només els poden utilitzar el personal sanitari qualificat, metges infermers, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada