Que son els primers auxilis i el socorrisme?

Els primers auxilis són tècniques terapèutiques no professionals que poden aplicar-se a les víctimes d’accidents mentre arriba l’ajuda especialitzada.

L’educació dels primers auxilis pretén desenvolupar els coneixements bàsics, actituds i habilitats necessàries per reconèixer la naturalesa d’una lesió, avaluar la gravetat i donar un suport inicial adequat.

L’objectiu dels primers auxilis és conservar la vida, evitar complicacions tant físiques com psicològiques, ajudar a la recuperació de la vida i assegurar el trasllat de la víctima a un centre sanitari. S’ha demostrat que, davant d’una emergència amb un elevat risc vital per ha la víctima, la solució dependrà de la primera resposta que es presti. 

El socorrisme no tan sols és el concepte de les primeres cures, també inclou la prevenció d’accidents. Des de el punt de vista de la salut, és necessari sempre prevenir abans que curar.

La Cadena de supervivència

Al moment que es produeix qualsevol situació d’emergència amb compromís vital sempre hem de realitzar una sèrie d’accions i hem d’iniciar-les el més ràpid possible ja que quan més aviat es comença, tenim major possibilitats de recuperació. L’objectiu és reduir al mínim les lesions i les possibles seqüeles posteriors.

La cadena de la supervivència engloba la unió de quatre anelles. La primera és el reconeixement d’una possible aturada cardíaca i sol·licitar l’aguda especialitzada; la segona correspon a la iniciació de les maniobres de reanimació cardiopulmonar de manera immediata, sempre que la víctima no respiri (una aturada cardíaca no té perquè ser un atac de cor); en la tercera anella ens simbolitza l’administració d’un desfibril·lador (DEA); i per últim, en la quarta engloba el suport vital avançat.

Reconeixement precoç i demanar l’ajuda.

És el reconeixement d’una aturada cardíaca (ACR), i l’activació de l’ajuda especialitzada, trucant al 112.

R.C.P.

Si es produeix una aturada cardíaca, hem de començar la reanimació cardiopulmonar (RCP), que consisteix a realitzar les compressions toràciques i la ventilació artificial (boca-boca).

L’objectiu és comprimir el cor, per repartir la sang a la resta del cos, i així, mantindre els òrgans vitals en vida.

Desfibril·lació

L’únic tractament efectiu en una fibril·lació ventricular és l’administració de xocs elèctrics per mitjà d’un desfibril·lador (DEA).

Suport vital avançat

És el conjunt de tècniques que intenten de manera més agressiva retornar a la víctima en si, les quals només els poden utilitzar el personal sanitari qualificat, metges infermers, etc.

El P.A.S.

Tota situació ja sigui urgent o emergent requereix una seqüència d’actuació pautada.

S’ha d’utilitzar tot el material d’autoprotecció com: mascaretes, guants, armilla reflectant, etc. Ens hem de protegir a nosaltres mateixos, a les possibles víctimes i a l’entorn, estar alerta i mantenir una actitud de prevenció. Aquestes són les formes que evitaran nous accidents.

Hem d'informar de:

1. Qui som

2. On som

3. Que passa

4. Número de víctimes.

5. Estat de les víctimes 

No ens hem de fer els Super herois ja que la nostra actuació no és de caràcter professional. Si no estem segurs d’actuar no hem d’actuar ja que podem empitjorar la situació de la víctima. Ara bé, el que no podem fer és abandonar una víctima encara que no sapiguem fer res

Les posicions de seguretat

Hi ha quatre tipus de posicions que hem de saber:

·         Decúbit supí

S’utilitza per realitzar les maniobres reanimació cardíaca, posició d’espera i trasllat per a víctimes traumàtiques.

·         “Trendelemgurg” o cames elevades

És la posició antixoc. Ajuda que la sang es concentri als òrgans vitals.

·         

            Cames flexionades

S’utilitza per víctimes en lesions a l’abdomen.

·        

           Semi incorporat o semi sentat

S’utilitza per problemes respiratoris.

    Posició lateral de seguretat

S’utilitza en víctimes inconscients que respiren. La seva finalitat es evitar que en cas que la víctima vomiti s’ofegui amb el seu propi vòmit. I també per tindre la via aèria permeable. 

Com realitzar un embenat

Hi ha diferents tipus d’embenats:

• Embenat de rotllo. S’utilitza per fixar apòsits i subjectar membres lesionats.

• Embenat compressiu. S’utilitza per realitzar pressió en hemorràgies.

•  Tubular. S’utilitza per subjectar apòsits als dits de peus i mans o en articulacions.

• El triangular s’utilitza com a cabestrell.

Pautes per col·locar l’embenat

1. Tranquil·litzar la víctima i explicar-li tot el que li farem.

2. Col·locar la víctima en una posició còmoda, mantindre la zona lesiona subjecta mentre realitzem l’embenat. Ens pot ajudar la pròpia víctima.

3. Ajustar les benes, però sense comprimir la circulació. Deixar els dits de les mans i els peus descoberts per comprovar la circulació.

4. Assegurar-se que no siguin incòmodes.

Com comprovar la circulació després de l’embenat

Després d’haver realitzat l’embenat, hem de comprovar la circulació immediatament i controlar-la cada 10 minuts.

Pressionar l’ungla o la pell, fins que empal·lideixi, i alliberar la pressió. Si el color no es recupera o ho fa lentament, l’embenat està massa fort.

Col·locació d’embenat en rotllo

1. Col·loqui la cua de la bena per sota la lesió i realitzi dues voltes per fixar la cua.

2. Realitzi diverses voltes en espiral cobrint dos terços de l’anterior.

3. Acabar amb una volta recta i subjectar-la.

4. Comprovar la circulació.

Embenat de colze i genoll

Realitzarem un embenat en rotllo, ja sigui per subjectar un apòsit o per immobilitzar lesions com esquinços i torçades.

1. Aguantar el membre lesionat, en una postura còmoda. L’articulació ha de quedar lleugerament doblegada.

2. Col·locar la cua de la bena a la part interior de l’articulació. Realitzar una volta i mitja per subjectar la cua de la bena.

3. Passar la bena cap a la part superior de l’articulació i donar una volta recta, ja que ha de cobrir la meitat de l’anterior.

4. Passar la bena cap a la part inferior de l’articulació, ja que ha de cobrir la meitat de l’anterior.

5. Continuar encreuant per sobre i per sota.

6. Per subjectar el cap de bena, realitzar dos voltes rectes i subjectar-la amb esparadrap. Seguidament comprovar la circulació.

Embenat de mà

Realitzarem un embenat de rotllo, ja sigui per subjectar un apòsit o per immobilitzar un canell o turmell.

Col·locar la cua de bena a la cara interior del canell, realitzar dos voltes de subjecció.

1. Passar la bena en diagonal cap al dors de la mà fins a l’ungla del dit menovell.

2. Estirar la bena i creuar la base dels dits, deixar lliure l’ungla.

3. Creuar la bena pel dors de la mà fins a la part externa del canell,       seguidament realitzar una volta recta al canell.

4. Repetir les seqüències, cobrir un terç de l’anterior.

5. Quan la mà quedi coberta acabar al canell.

6. Comprovar la circulació.

Cabestrell

Un cabestrell mante el braç en posició horitzontal o lleugerament elevat.

1. Passar el mocador per sota del braç, portar la part superior del mocador per sobre de l’espatlla sana i envoltar la nuca fins arribar a l’espatlla del braç lesionat.

2. Doblegar l’extrem inferior cap a dalt, cobrint l’avantbraç. Realitzar un nus amb l’extrem superior i l’inferior.

3. Subjectar la tela sobrant al colze perquè quedi subjecte, doblegat cap endins o amb un clip.

4. Comprovar la circulació.

Cremades

Una cremada és una lesió local produïda per una excessiva exposició a la calor. Provoca una gran i ràpida destrucció del teixit tou amb gran pèrdua de líquids.

Classificació. Els agents causals

 Cremades tèrmiques

Les cremades tèrmiques poden haver estat provocades per una flama directa, és a dir, pel contacte directe amb el foc (fogueres, gas inflamable, etc); per cossos sòlits, és a dir, pel contacte directe amb superfícies sòlides a alta temperatura; per líquids calents o bé, per una calor radiant, per exemple, l’exposició a una font de calor (sol, calderes).

 Cremades químiques

Cremades produïdes pel contacte amb productes químics, com el llegiu, salfumant, àcid clorhídric, etc.

Cremades elèctriques

Cremades produïdes per corrent contínua o alterna, per fulguració, o bé, per arc voltaic.

Altres cremades

Un altre tipus de cremades són les radioactives a causa del contacte amb radiacions nuclears. Aquestes cremades poden haver estar provocades per causes laborals (persones que treballen en isòtops radioactius), per accidentabilitat (averia en un aparell de radioteràpia o accidents a centrals nuclears) o bé, per motius bèl·lics (bomba atòmica)

Classificació. Profunditat

La profunditat de les cremades està relacionada amb la temperatura de l’agent causant i la duració del contacte amb la pell.

Classificarem les cremades amb tres graus, segons la profunditat de la pell afectada.

Cremada de primer grau

Es troba afectada la primera capa de la pell, l’epidermis. Es manifesta amb un eritema, zona roja.

Són doloroses provocades per l’exposició a rojos ultraviolats del sol o flamarades molt breus. Es curen en una setmana.

Cremades de segon grau

Poden ser superficials o profundes.

Superficials

Es troben afectades l’epidermis i la part superior de la dermis. Es produeix una separació entre l’epidermis i la dermis. Emplenant-se de líquid plasmàtic de color groc, també es formen les butllofes. Si no són molt extenses es curen en tres setmanes amb tractament.

Profundes 

Afecten tota la grossor de la pell, epidermis i dermis. La pell afectada es torna d’un color blanc-amarronat amb aspecte de crosta cera. Són poc doloroses ja que el sistema nerviós es troba afectat.

Cremades de tercer grau

Es troba afectada la totalitat de la pell, l’epidermis, la dermis i la hipodermis.

Formen crostes de color marró fosc anomenades zones carbonitzades. Són ferides en les quals no es nota el dolor ja que el sistema nerviós ha estat destruït. No es poden regenerar, i, per tant, és necessari cirurgia.

Localització

És tant important com la profunditat com l’extensió de les cremades ja que per determinar la gravetat d’una víctima s’ha de localitzar la zona afectada. Les zones greus són:

La cara

Pot afectar la via respiratòria, lesions oculars i estètiques.

Les mans i peus

La pèrdua funcional dels moviments digitals.

Els genitals

La pèrdua de la funció sexual.

Orificis naturals

Poden ser alterades les seves formes i funcions.

Les articulacions i zones de flexió

Perill de compressió vascular o nerviosa.

Cremades circumferències

L’afectació total del perímetre d’un braç, cama i articulació. Comporten un perill per una possible compressió vàscula-nerviosa. És important retirar tot tipus d’anells, polseres, rellotges, entre d’altres, ja que poden dificultar la circulació de les extremitats.

En cas que la lesió es trobi al tòrax, el perill és la dificultat d’expansió de la caixa toràcica.

Efectes Generals de les cremades

Els efectes que poden aparèixer després de cremades greus són:

La víctima entra amb xoc

• Xoc neurològic: Apareix pel dolor intens.

• Xoc hipovolèmic: Apareix per la pèrdua de líquids.

• Xoc sèptic: Apareix quan hi ha una infecció severa.

Sobreinfeccions

Quan la pell deixa de fer la funció de barrera i protecció dels microbis, la qual pot provocar una infecció generalitzada.

Complicacions pulmonars

Sempre hi ha la possibilitat d’una dificultat respiratòria en cremades de cara i coll, o en les inhalacions de gas tòxic i fum calent.

Complicacions gastrointestinals

En cremades greus poden aparèixer hemorràgies digestives provocades per ulceres.

Cicatrius

Aparició de cicatrius. No és un problema funcional però sí estètic.

La gravetat de les cremades

És importat determinar la gravetat de la cremada, i aquesta dependrà de molts factors.

L’agent causant

La seva temperatura i el temps de contacte. La grossor de la pell i la zona afectada.

La profunditat

Com més profunda és una cremada, pitjor diagnòstic.

Extensió de la cremada

Com més gran és una cremada, pitjor diagnòstic.

La localització

Hi ha zones corporals que poden comportar més problemes.

L’edat

Els nadons i les persones grans són més vulnerables.

Lesions traumàtiques associades

Patologia prèvia a l’accident

Possibles malalties.

Actuació general

S’ha de dur a terme el tractament bàsic:

Autoprotecció

Seguirem el P.A.S.

Separar l’agent causal de la víctima i parar el procés de lesió

Apagar les flames, envoltarem la víctima amb mantes o jaquetes per ofegar el foc. No ha de ser de material sintètic. En cas que no disposem d’una manta, farem rodar la víctima pel terra. 

•  Refredarem la zona afectada el més ràpid possible amb aigua freda. El xorro d’aigua no ha de caure directament damunt de la cremada. Posar-lo durant uns 20 minuts fins que el dolor disminueixi.

•  A continuació, retirarem la roba i objectes que puguin comprimir la pell, corbates, rellotges, polseres...

La roba que s’hagi adherit a la pell no es tocarà.

•  Cobrirem la zona afectada amb compreses humides.

•  És important preveure l’aparició d’hipotèrmia, protegirem la víctima amb una mata.

Avaluació general de la víctima i determinar la gravetat de la cremada

•  Valoració primària i secundària, posar atenció a la possible inhalació de fum.
•  Valorar la cremada, profunditat, extensió i localització.

Evitar la infecció

•  És important no manipular excessivament les ferides ja que és probable que s’infectin.

•  Tractar altres possibles lesions i preparar la víctima pel trasllat a un centre sanitari.

•  Col·locarem la víctima amb posició decúbit supí o amb PLS.

• Revaluarem la víctima constantment i no se li administrarà líquids ni analgèsics per la via oral.

Actuació cremades lleus.

S’aplicaran les normes generals nombrades anteriorment.

• Refredar la zona afectada, no fregar ni pressionar.

•  No aplicarem pomades ja que si la ferida ha d’estar explorada per personal sanitari serà més complicada l’anàlisi.

•  Amb cremades de primer grau per exposició al sol és important hidratar la víctima. Amb cremades lleus es poden aplicar pomades.
•  Mai es rebentarà cap ampolla, evitem la pèrdua de líquids i disminuirem la possibilitat d’infecció. Cobrirem les ampolles amb gasses impregnades per evitar el fregament i perquè no es rebentin, no s’aplicarà un embenat compressiu.

•  En cas que les ampolles es rebentin, les tractarem com a ferides, aplicarem antisèptic i tallarem amb tisores la resta de l’ampolla rebentada. Es tornarà a netejar-la i la taparem amb apòsits estèrils.

Actuació cremades greus.

S’aplicaran les normes generals nombrades anteriorment.

• Refredar la zona afectada amb abundant aigua.

• Quan les cremades afectin les mans o els peus, s’han de separar els dits amb gasses humides per evitar que quedin adherits. Mantindrem les mans i peus elevats per evitar l’aparició d’edemes.

•  Cobrir la zona afectada amb gasses humides. Si l’estat de la víctima és greu trucar al 112. 

Traumatismes als teixits tous

 Ferides

Considerem una ferida tota pèrdua de la continuïtat de la pell. D’una banda, les podem classificar segons  l’agent causant.
                   Incises

Produïdes per un agent tallant. Els cantons estan ben definits i nets. Són molt sagnants. Ganivet, vidre, llauna...

 Punxants

Produïdes per objectes allargats i punxants. Predomina la profunditat. Claus, agulles, ganivet...

  Contusa

Produïda per un impacte. Els costats de la ferida estan enfonsats i són irregulars. Són menys sagnants però és més fàcil la infecció.

Per fregament

Produïdes per un mecanisme de tracció o per amputació. Es caracteritza pe les irregularitat dels costats.

I, d’altra banda, es poden classificar tenint en compte els factors de gravetat. Tota ferida que caracteritza algun síndrome es considera ferida greu i per tant, haurà de ser tractada per personal sanitari qualificat.

  Profunditat

Ferides que afecten la capa interna de la pell, a teixits o òrgans interns.
 Localització

Ferides que afecten gran part de les mans i orificis naturals o ferides punxants al tòrax, abdomen i articulacions.
Extensió

Com més extensa és la ferida més possibilitats d’infecció i més difícil la cicatrització.

Les ferides més grans que la meitat de la mà de la víctima han de ser examinades per personal sanitari.
 Ferides brutes o amb cossos estranys a l’interior de la ferida

Pel perill d’infecció ja que ha pogut entrar a l’interior terra, vidres... una mala manipulació  pot empitjorar la situació. Han de ser tractades per personal sanitari.
Ferides molt sagnants.  (l’hemorràgia no cedeix)

La gran pèrdua de sang que comporta. La víctima pot entrar en xoc hipovolèmic.
 Ferides no tractades

Ferides que no s’han tractat en sis hores.
 Ferides produïdes per mossegades

D’animals o persones.

Actuació ferides lleus

·         Explicar a la víctima tots els passos que farem.

·         Rentar-nos les mans i l’instrumental abans i després de tractar una ferida.

·         Netejar la ferida amb aigua de l’aixeta o amb sèrum  si és possible.

Utilitzarem gasses estèrils per netejar la ferida, des del centre cap a l’exterior amb petits tocs. Mai s’ha de rascar.

·         Aplicarem un antisèptic.

Clorhexidina.

·         Tapar-la amb un apòsit estèril.

Actuació ferides greus

·           Controlar l’hemorràgia.

·           Trucar al 112.

·           Mai traurem cap cos estrany clavat a la víctima, ja que al treure’l ens   quedaria un buit, provocant una importat hemorràgia. Els subjectarem per evitar que es moguin, així evitem que es danyin òrgans interns.

·           No manipular innecessàriament les ferides ni buscarem res al seu interior.

·           Col·locar apòsits i gasses humides.

·           Fer un embenat compressiu.

Després d’explicar l’actuació, és important remarcar que:

·      L’aigua oxigenada és un bon hemostàtic.

Ajuda a detenir l’hemorràgia.  També es pot utilitzar per rentar ferides o utilitzar suero fisiològic.

·      El coto fluix deixa filaments a l’interior de la ferida, augmenta el risc d’infecció. NO S’UTILITZARÀ.

·      Les pomades poden provocar reaccions al·lèrgiques.

·      L’alcohol pot provocar cremades a la ferida. Nomes s’utilitzarà  per desinfectar l’instrumental.

Contusions

És una lesió produïda per un impacte, sense pèrdua de la continuïtat de la pell. Pot haver lesions a sota de la pell, afectant (venes, arteries, músculs).

Classificació. L’impacte
 Contusions de primer grau

No hi ha cap alteració als teixits, es trenquen capil·lars, provoca’n una petita pèrdua de sang. La pell es posa de color morat, en el transcurs dels dies el color va variant fins a tornar-se groc fluix.

 Contusions de segon grau

El cop es mes intens el que provoca que es trenquin vasos sanguinis mes importants. Apareix l’hematoma.

 Contusions de tercer grau

Per la intensitat del cop, existeix un aplastament   de les parts toves (grassa, músculs, nervis i ossos).  La pell es torna fràgil.

Símptomes

Contusions de primer grau

Es produeix un dolor que varia segons la zona afectada i la persona. També, hi ha una inflamació de la zona afectada.

  Contusions de segon grau

Dolor que varia segons la zona afectada i la persona. En aquest cas, la inflamació és molt més gran.

  Contusions de tercer  grau

El dolor és intens. Inflamació i sensació de bota a l’extremitat. A més, la víctima sent una impotència funcional.

Actuació

Davant d’una contusió de primer, segon o tercer grau la actuació serà igual.

·           Aplicar fred local, sense contacte directe amb la pell, per evitar cremades.

·           Si la zona afectada es una extremitat la mantindrem elevada per damunt del nivell del cor.

·           Les contusions de tercer grau san de immobilitzar com si es tractes d’una fractura.

·           Trucar al 112.

·           Mai s’ha de pressionar, ni rebenta els hematomes.